Video sobre drogues!

El mateix video el podeu trobar en l'apartat "Videos sobre drogues" situat al marge dret de la pantalla.
Esperem que us agradi.

SINOPSIS PEL·LÍCULES

BAILAME EL AGUA: Todos los dias, en el metro, David ve a María. Un día se decide y le entrega un poema que ha escrito para ella, titulado "Báilame el agua". Él vive en la calle y ella no duda en seguirlo, pero, poco a poco, ambos caerán en una espiral de drogas, prostitución, mafia y marginación.

EL PICO: Paco es hijo de un comanadante de la guardia civil destinado en bilbao.

Semanas antes de cumplir 18 años, pasa de tomar drogas blandas a inyectarse heroína. El dinero necessario lo obtiene traficando en compañia de su mejor amigo, hijo de un diputado independentista. Poco después salva a su padre de morir en un atentado, y su imagen aparece en todos los periódicos. Ahora es peligroso que siga vendiendo droga y sus problemas se agudizan. Cuando su familia descubre  su situación Paco huye de casa y se refugia en el estudio de un escultor homosexual.

EL EXPRESO DE MEDIA NOCHE: El Expreso de Medianoche es la angustiosa historia de Billy Hayes,un joven turista americano condenado en una cárcel turca por su intento de sacar hachís del país.Puesto como ejemplo por un sistema legal corrupto y víctima de una diplomacia poco efectiva,Hayes es condenado a 30 años y debe enfrentarse a la brutalidad y a su propio descenso a la locura,con el fin de sobrevivir,y,si es posible escapar.

Nominada a seis Oscar en 1978 y ganadora de dos:Mejor Guión Adaptado y Mejor Banda Sonora Original,está magistralmente dirigida por Alan Parker,y cuenta con las fascinantes interpretaciones de Brad Davis,John Hurt Yy Randy Quaid.Es una inolvidable mirada a una de las cárceles más peligrosas del mundo,y a la lucha de un hombre por regresar a su casa.

TRAINSPOTTING: Inteligente, divertido, enfermizo y a veces simplemente inconsciente, Mark Renton es un héroe de nuestros tiempos. Ubicada en los bajos fondos de Edimburgo, la ciudad que nuestros padres nunca soñaron, Trainspotting es la historia de Mark y sus supuestos amigos -un grupo de perdedores, mentirosos, psicóticos, ladrones y drogadictos-. Alocada, la película ilustra la desintegración de su amistad a medida que se dirigen, casi inevitablemente, a la destrucción personal. Sólo Mark tiene la fuerza y la oportunidad de escapar a su destino, pero ¿realmente prefiere elegir la vida?

Mark Renton es un joven escocés adicto a la heroína, al igual que el resto de sus amigos, los cuales se han creado un mundo muy particular. Entre el grupo hay un violento y alcohólico psicópata, un drogadicto desesperado, un mujeriego con un conocimiento enciclopédico de Sean Connery y un entusiasta de las caminatas y obsesivo de Iggy Pop.

Trainspotting es una novela de Irvine Welsh, publicada en 1993. Trata la vida cotidiana de unos heroinómanos de modo bastante patético y a la vez humorístico. El título "Trainspotting" hace referencia a las marcas que deja inyectarse heroína por vía intravenosa en los brazos, piernas, etc. similares a las paradas de un tren representadas en un mapa.

REQUIEM POR UN SUEÑO:  Haciendo una imaginativa evocación del paisaje interno de los seres humanos que se mueren por unirse, por amar, y sentirse amados, la cinta es una parábola de la felicidad hallada en un momento glorioso y perdida en otro trágico.

Contrastando con las playas solitarias y los desgastados apartamentos de ladrillo de Coney Island, Réquiem por un sueño narra sendas historias paralelas que acaban vinculadas por la relación entre la solitaria viuda Sara Goldfarb (Ellen Burstyn) y su tierno pero desorientado hijo Harry (Jared Leto). La gruesa Sara, estimulada con la posibilidad de aparecer en un concurso televisivo, ha iniciado una peligrosa dieta de adelgazamiento para aparecer más bella en público. Mientras tanto, Harry y su reciente novia, Marion Silver (Jennifer Connelly), han empezado lentamente a sincerarse mutuamente, recurriendo al otro para redimir años de aislamiento y dolor. Su amor baste un refugio artificial que les permite aislarse del mundo real mientras se tumban en el suelo de Marion y construyen en el aire increíbles sueños de dicha futura. Después que Harry y su mejor amigo Tyrone C. Love (Marlon Wayans) se lancen con éxito como vendedores de droga, los tres jóvenes comienzan a creerse invencibles.

Confiados por sus primeras victorias, Sara, Harry, Marion y Tyrone se convencen de que ciertos obstáculos imprevistos son meramente circunstanciales. Demacrada y cada vez más desorientada, Sara se atrinchera dentro de su apartamento, donde se ve asediada por alucinaciones. Tenazmente aferrados a vanas esperanzas, Harry y Marion se separan traicionando su amor. Cuatro seres humanos, perdidos e irrecuperables, se sumen en fantasías mientras desesperan hasta que, finalmente, sus sueños se tornan pesadillas.

INTERVENCIÓ A LA PERSONA DROGODEPENDENT

·        Demanda del tractament

L'educador/-a ha d'analitzar la demanda i retenir al pacient en tractament. S'ha de potenciar la motivació pel canvi, els estats de canvi, els recursos disponibles, els tractaments previs, els coneixements dels tractaments disponibles, el tractament que es desitja, analitzar qui s'està implicant en la demanda,conèixer el perquè d’aquesta...
Per a fer-ho, es realitzarà una entrevista motivacional per avaluar aspectes motivacionals i estadis de canvis.

·        Avaluació i anàlisis funcional

S'han de conèixer les àrees on és més necessari i immediat realitzar canvis; conèixer les àrees on s'han de realitzar canvis a mig termini; conèixer les àrees on els canvis mitjançant el tractament i la reinserció social el puguin dur a una vida normalitzada. Amb tota aquesta informació disponible es farà un anàlisis funcional de la conducta de joc i altres conductes associades al problema o problemes relacionats. S'ha de tenir en compte l'avaluació individual, familiar, social...
Per dur-ho a terme es realitzarà una entrevista clínica, autoinformes, qüestionaris, mesures psicològiques, etc.
 

·        Tractament

El tractament està distribuït en diferents etapes:
  - Fase I: Desintoxicació o manteniment (exemple en el cas de la heroïna)
Objectiu bàsic: desintoxicació física de la substància.
Elements a considerar: tipus de desintoxicació en funció de la seva petició, possibilitats assistencials, recursos, etc., des de l'ambulatòria a la hospitalària.
Procediments tècnics: intervenció mèdica davant a la hospitalària per la consecució de la desintoxicació sense sofrir els símptomes del síndrome d'abstinència dels opiàcids. 

 - Fase II. Deshabituació psicològica o consecució de l'abstinència de la substància o deixar de realitzar la conducta
 Objectiu bàsic: aconseguir la completa deshabituació psicològica als indicis que condueixen al pacient al consum de la droga o a la realització de la conducta addictiva. 

Elements a considerar: adherència al tractament, fase del tractament, acceptació del tractament proposat, etc.

Procediments tècnics: tècniques conductuals i cognitives per la consecució de l'abstinència (per exemple, exposició amb prevenció de la resposta, control d’estímuls, entrenament en resolució de conflictes, entrenament en reducció de l'estrés, relaxació, entrenament en habilitats socials, tècniques d'afrontament, reestructuració cognitiva, etc.). S'emprarà teràpia individual, grupal i familiar. 

- Fase III. Normalització, canvi d'estil de vida anterior i recerca de noves metes alternatives a la seva conducta addictiva 

Objectiu bàsic: Normalització en el sentit d'anar adquirint més responsabilitats en el treball, en els estudis, en la família, amb els amics, amb la parella, etc. ; pagament de les deutes, recerca del treball si no en te... 

Elements a considerar: Grau de deteriorament, si treballa o no, si està o no separat, si sofreix malalties físiques (com per exemple, VIH, hepatitis..), etc. 

Procediments tècnics: planificació de fites i objectius, entrenar-lo a adquirir noves habilitats, entrenament en certesa, programa psicoeducatiu, entrenament en resolució de conflictes, etc.

 - Fase IV: Prevenció en recaigudes

 Objectiu bàsic: entrenar-lo en tècniques de prevenció de la recaiguda per a que es mantingui abstinent al llarg del temps.
Elements a considerar: superació de les fases anteriors, manteniment de l'abstinència, efecte de la violació de l'abstinència.
Procediments tècnics: tècniques de prevenció de recaigudes (per exemple, autoinstruccions, entrenament en resolució de conflictes, etc.).

- Fase V: Programa de manteniment o programa de recolzament a curt, mig i llarg termini

Objectiu bàsic: entrenar-lo en estratègies de manteniment de l'abstinència a llarg termini i en com millorar la seva qualitat de vida.

Elements a considerar: recolzament familiar, visites de seguiment a llarg termini, assistir a associacions d'autoajuda, etc.

Procediments tècnics: entrenament en relaxació, programació d'activitats, procediments de la reconducció de l'estrés...

- Fase VI: Quan sigui necessari: Programa de reducció de danys, programa de joc controlat, etc

Objectiu bàsic: en el cas de la dependència de la heroïna, reconduïr la prevalença de VIH i millorar els problemes causats per les drogues; en el joc patològic, reduir la conducta de joc a un nivell on no li causi grans problemes.

Elements a considerar: grau de deteriorament de la persona, falta d’adherència al tractament psicològic, problemes psiquiàtrics associats, acceptació d'aquest tipus de problema. 

Procediments tècnics: intervenció mínima, programa psicoeducatiu, educació per la salut i pràctiques de seguretat davant de malalties (VIH, hepatitis, etc.), tècnica de control d'estímuls, educació sobre el joc i les lleis de la probabilitat, educació a nivell familiar, laboral i del temps de lleure. 

·        Seguiment

Per a poder fer el seguiment, s'ha de conèixer l'evolució de la persona després de l'alta terapèutica. S'ha de tenir en compte també la manera en que es realitza (personalment, a casa seva, per telèfon...). 

Es realitzarà una entrevista un autoinforme, urinoanàlisis...  

POSSIBLE PERFIL DE LA PERSONA DROGODEPENDENT

Un drogodependent és una persona que ha perdut la seva llibertat davant la droga. S’ha acostumat de tal manera que tot i que vulgui, no pot deixar de consumir-la. És a dir, no pot prescindir d’ella.

Hi ha diversos tipus de drogodependents, són els següents:

· Consumidor ocasional: Té contacte amb la droga de manera esporàdica.

· Abusador de drogues: és qui consumeix drogues amb major freqüència que l’anterior, però que tot i així pot tolerar intervals lliure de drogues.

· Drogodependent: en aquest estat la persona no pot romandre sense la droga. 

Actualment, a Espanya, el perfil del drogodependent és el següent:

Sexe	Masculí, tot i que augmenti el consum en les dones, sobretot en l’adolescència.
Edat	De 16 a 27 anys.
Consum	Es concentra en els caps de setmana.
Tipus de substàncies	Drogues sintètiques (èxtasi, drogues fetes a laboratoris), generalment acompanyades d’alcohol i marihuana. També es consum cocaïna en els adolescents.
Vida social	No està socialment desintegrat. Té família i estudia. No necessita delinquir, tot i que pot fer-ho si hi ha una predisposició de tipus psicològic.

CONSEQÜÈNCIES DE L'ÚS DE LES DROGUES

El consum de drogues legals i il·legals, constitueix un problema de salut pública molt important. Els riscs i ferides relacionats al consum varien en cada substància. A més a més, és necessari tenir present les variables personals, així com el grau de coneixement o experiència de l’usuari, la seva motivació,etc. I les propietats específiques de cada substància química com potser la influència dels elements adulterants.

Aquestes conseqüències són molt diverses i poden agrupar-se en dos grans grups:

Segons el tipus

·        Salut: el consum de drogues origina o intervé en l’aparició de diferents malalties, problemes orgànics i psicològics. Exemples: hepatitis, cirrosis, trastorns cardiovasculars, depressió, paranoia, psicosis,etc.

·        Social: els individus addictes a les drogues sovint es veuen rodejats d’agressions, conflictes, desordre públic, marginació,etc.

·        Economia: donat que hi ha un nombre elevadíssim de diners que mouen el mercat de les drogues i el narcotràfic; tant els consumidors com els països que tenen importants deutes, fa que es creïn bandes organitzades i es produeixi una desestabilització econòmica nacional, etc.

Segons el nivell

·        Individual: són els danys experimentats pel propi consumidor de drogues.

·        Comunitat: el consum de drogues genera múltiples conseqüències negatives per la família del drogodependent; sobre els amics, els veïns....

·        Societat: a la societat es produeix efectes sobre la estructura i l’organització d’aquesta (increment en els serveis de salut, increment de la inseguretat ciutadana per delictes contra la propietat, presència del crim organitzat a través de les xarxes de narcotraficants).

CAUSES QUE PRODUEIXEN LA DROGOADDICCIÓ

·        Per a superar els problemes personals: moltes  persones si recauen en el món de les drogues és per superar la tristesa, la depressió o la manca de felicitat a nivell personal. És quasi una costum de la societat que te un status més elevat qui recorre a les pastilles quan es troba nerviós. L’ús descontrolat d’ansiolítics comporta a una forma de drogoaddicció que afecta a la majoria de les classes socials de la societat occidental. D’altres vegades l’alcohol o els narcòtics poden constituir una porta d’escapament a la infelicitat.

·        La recerca del plaer: la necessitat de sentir sensacions diferents és un dels factors que impulsa a les persones a consumir drogues. El vi s’ha consumit des de temps remots en els diferents àpats o reunions. Els fumadors descriuen el plaer de fumar en una bona cigarreta després de les menjades o veure un bon conyac. Moltes drogues es consumeixen per augmentar el plaer en les relacions sexuals. Els al·lucinògens són les que més s’acostumen a prendre en aquest sentit.

·        En les cerimònies religioses: algunes drogues han estat utilitzades con nexe amb la divinitat en moltes religions. La mateixa religió catòlica utilitza el vi en les seves cerimònies. El peyote constitueix la base de la religió en moltes tribus americanes.

·        Per curar el dolor de la malaltia: les drogues poden prendre’s per superar o pal·liar el dolor davant la malaltia. En un principi el millor anestèsic era l’alcohol el qual va ser substituït amb el descobriment del opi i els seus derivats, la morfina. Encara que les drogues consumides en aquest sentit no curin la malaltia, fan que la vida del malalt sigui més portadora pel dia a dia. Per exemple, l’ús terapèutic de la marihuana per eliminar els vòmits dels malalts de càncer tractats amb quimioteràpia està sent estudiat com una possibilitat mèdica acceptable.

·        Com una manera de connectar amb la resta: moltes drogues afavoreixen la relació social. Les drogues compleixen una funció social al aconseguir que les persones perdin la inseguretat personal i puguin estar més a gust i confiats en l’’interlocutor. Tanmateix hem de fer encís que molts joves al entrar en aquest món ho fa precisament per no sentir-se diferent a la resta dels seu grup d’iguals.

·        Com una actitud de rebel·lió:  la prohibició constant a la que s’han sotmès les drogues les ha convertit precisament en alguna cosa molt atractiva per a la joventut que te com a objectiu reafirmar el seu “jo” oposant-se als principis dels més grans.

·        Com una actitud d’experimentació personal: d’altres vegades existeix una intenció individual de provar els efectes que determinades substàncies exerceixen en la ment o en el cos.

TIPUS DE DROGUES

·        Narcòtics: són drogues que produeixen dependència física i psicològica. Un dels molts efectes que provoca són: eufòria, reducció de la tensió, de la por, de l’activitat física, produint així l’insomni, vòmits, etc. Les persones drogodependents cada cop necessiten l’administració de dosis més altes per aconseguir els seus efectes, però és costós. Llavors per treure la seva ira sovint recorren al crim per satisfer el seu vici.

·        Estimulants: aquest terme s’aplica a diferents grups de drogues que tendeixen a augmentar l’agudesa mental i l’activitat física. Algunes persones utilitzen els estimulants per contrarestar la somnolència i la sensació de cansament produït per les píldores per poder dormir. Aquest cercle d’estímul-depressió és bastant perjudicial pel nostre metabolisme i molt perillós.

·        Sedants: són drogues que acostumen a deprimir a l’individu i provoquen un retard en les funcions del cos. Sovint aquestes drogues s’anomenen tranquil·litzants o píldores per a dormir o simplement sedants. Els efectes que poden donar es calma en persones que pateixen ansietat i promouen la son. Tant els tranquil·litzants com les píldores per a dormir poden tenir tots dos efectes, depenen de la quantitat ingerida.

·        Al·lucinògens: són drogues que afecten les percepcions, sensacions, capacitat mental, consciencia i emocions de les persones.

·        Amfetamines: Aquestes pertanyen al grup de les amines simpaticomimètiques d’acció indirecta que alliberen els neurotransmitors adrenalina i dopamina dels seus dipòsits.

Algun dels efectes són la sensació d’eufòria, disminució del son i de la gana, més contacte social, etc.

·        Cafeïna: és el principal representant del grup de les xantines, junt amb la teofil·lina, on apareix en les fulles de té, i la teobromina, present al cacau. Totes elles es comporten com a estimulants del sistema nerviós central.

Algun efecte seria la sensació de ben estar, millora del rendiment intel·lectual...

·        Inhalants: la majoria dels components que s’inhalen són una barreja de gran quantitat de substàncies volàtils, les quals es troben en una àmplia gama de productes comercials. S’utilitza una gran varietat  de mètodes per inhalar els vapors: habitualment s’aplica un drap mullat amb la substància a la boca i al nas i s’inspiren els vapors, també es pot dipositar la substància a una bossa de paper o plàstic i inhalar el gas de la bossa. El seu consum es pot iniciar molt prompte, entre els nou i dotze anys, i arriba al seu punt màxim durant l’adolescència.

Algun dels efectes són l’aparició d’eufòria, visió borrosa, etc.                      

DROGOADDICCIÓ

L’ús desmesurat de drogues, pot desembocar a la drogoaddicció, definida per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com, l’estat de intoxicació per l’abús de drogues.  Aquesta intoxicació, es deguda a la incorporació  de múltiples substancies a l’organisme, ja siguin estupefacients, alcaloides, psicofàrmacs, entre d’altres drogues.

La drogoaddicció pot ser conseqüència d’un tractament mèdic que implica l’ús de determinats fàrmacs i un cop tancat el tractament és continua amb un consum descontrolat i sense ésser supervisat per un professional mèdic

Molts cops l’individu s’introdueix o s’endinsa en el món de les drogues per una gran influencia dels seus amics, ja sigui per no semblar covard o simplement per curiositat; altres vegades l’addicció sorgeix com a reflex de problemes en el nucli familiar. La manca d’afecte i/o de comprensió pot impulsar als més joves a inhibir els seus problemes i substituir les seves mancances buscant noves alternatives, noves sensacions.

IDEES PRINCIPALS

Què s’entén per droga?

Tal i com recull l’OMS (Organització Mundial de la Salut), s’entén com a droga tota substància que, introduïda en l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració, d’algun tipus, del natural funcionament del sistema nerviós central de l’individu i és, a més a més, susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.

Les drogues són substàncies, el que exclou de les “drogodependències o toxicomanies” conductes tals com ludopaties, veure la televisió en excés, videojocs, etc. No obstant, aquestes conductes son susceptibles de provocar addicció.

Què és l’addicció?

Continuant amb la definició de l’OMS trobem que defineix el concepte d’addicció com un “estat d’intoxicació crònica i periòdica originada pel consum repetit d’una droga, natural o sintètica, caracteritzada per una compulsió a continuar consumir per qualsevol medi, una tendència al augment de la dosis, una dependència psíquica i generalment física dels efectes i conseqüències perjudicials per l’individu i la societat.”

 Què és la drogodependència?

Segons l’American Psychiatric Asociation (Associació de Psiquiatres Americans), la dependència a una substància o dit altrament, la drogodependència, és un patró mal adaptat d’abús d’una substància que produeix trastorns o dificultats físiques importants des d’un punt de vista clínic, sempre que es manifesten tres (o més) dels factors exposats a continuació en qualsevol moment, dins d’un període de dotze mesos:

1. Tolerància, definida en qualsevol d’aquests termes:

a) Necessitat de consumir una quantitat notablement superior de la substància amb l’objectiu d’aconseguir la intoxicació o l’efecte desitjat.

b) Efecte marcadament menor amb l’ús continu de la mateixa quantitat de substància.

c) Consum d’una substància (o en el seu defecte, una altra de la mateixa classe) a fi d’evitar símptomes d’abstinència.

2. Abstinència, definida en qualsevol d’aquests termes:

1. Síndrome d’abstinència característic de la substància.

2. Consum d’una substància (o en el seu defecte, una altra del mateix tipus) amb l’objectiu d’evitar els símptomes d’abstinència.

3. Consum d’una substància normalment en grans quantitats o durant períodes de temps més llargs dels pretesos inicialment.

4. Existència d’un desig persistent o d’esforços inútils per reduir o controlar l’ús de la substància. 

5. Ús exacerbat del temps en activitats relacionades am l’obtenció de la substància (per exemple, acudir a molts metges o conduir llargues distàncies), el seu consum (per exemple, fumar encadenadament) o la recuperació dels seus efectes.

6. Abandó o reducció d’activitats importants de caràcter social, ocupacional o recreativa derivades de l’ús de la substància.

7.  Consum continuat de la substància a pesar de conèixer l’existència d’un problema persistent o recurrent, ja sigui de caire físic o psicològic, que amb tota probabilitat ha estat motivat o exacerbat per la substància (per exemple, el consum habitual de cocaïna, independentment de saber que produeix depressions, o el consum continuat de begudes alcohòliques tot i saber que això empitjora una úlcera).

Es diagnosticarà abús d’una substància com a dependència fisiològica si hi ha proves que demostrin l’existència de tolerància o abstinència.

Es diagnosticarà abús d’una substància sense dependència fisiològica si no hi ha proves de la existència de tolerància o d’abstinència.

Presentació

Bones!!! Som tres alumnes de segon del grau d'Educació Social de la Facultat de les Ciències de l'Educació de Lleida. Hem realitzat aquest blog perquè és un projecte de classe, el qual volem enfocar-lo en l'àmbit de les drogues, ja que aquest és un dels camps d'intervenció socioeducativa en el que pot treballar un educador/a social.

Aventureu-vos, esperem que us agradi!!!