IDEES PRINCIPALS

Què s’entén per droga?

Tal i com recull l’OMS (Organització Mundial de la Salut), s’entén com a droga tota substància que, introduïda en l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració, d’algun tipus, del natural funcionament del sistema nerviós central de l’individu i és, a més a més, susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues.

Les drogues són substàncies, el que exclou de les “drogodependències o toxicomanies” conductes tals com ludopaties, veure la televisió en excés, videojocs, etc. No obstant, aquestes conductes son susceptibles de provocar addicció.

Què és l’addicció?

Continuant amb la definició de l’OMS trobem que defineix el concepte d’addicció com un “estat d’intoxicació crònica i periòdica originada pel consum repetit d’una droga, natural o sintètica, caracteritzada per una compulsió a continuar consumir per qualsevol medi, una tendència al augment de la dosis, una dependència psíquica i generalment física dels efectes i conseqüències perjudicials per l’individu i la societat.”

 Què és la drogodependència?

Segons l’American Psychiatric Asociation (Associació de Psiquiatres Americans), la dependència a una substància o dit altrament, la drogodependència, és un patró mal adaptat d’abús d’una substància que produeix trastorns o dificultats físiques importants des d’un punt de vista clínic, sempre que es manifesten tres (o més) dels factors exposats a continuació en qualsevol moment, dins d’un període de dotze mesos:

1. Tolerància, definida en qualsevol d’aquests termes:

a) Necessitat de consumir una quantitat notablement superior de la substància amb l’objectiu d’aconseguir la intoxicació o l’efecte desitjat.

b) Efecte marcadament menor amb l’ús continu de la mateixa quantitat de substància.

c) Consum d’una substància (o en el seu defecte, una altra de la mateixa classe) a fi d’evitar símptomes d’abstinència.

2. Abstinència, definida en qualsevol d’aquests termes:

1. Síndrome d’abstinència característic de la substància.

2. Consum d’una substància (o en el seu defecte, una altra del mateix tipus) amb l’objectiu d’evitar els símptomes d’abstinència.

3. Consum d’una substància normalment en grans quantitats o durant períodes de temps més llargs dels pretesos inicialment.

4. Existència d’un desig persistent o d’esforços inútils per reduir o controlar l’ús de la substància. 

5. Ús exacerbat del temps en activitats relacionades am l’obtenció de la substància (per exemple, acudir a molts metges o conduir llargues distàncies), el seu consum (per exemple, fumar encadenadament) o la recuperació dels seus efectes.

6. Abandó o reducció d’activitats importants de caràcter social, ocupacional o recreativa derivades de l’ús de la substància.

7.  Consum continuat de la substància a pesar de conèixer l’existència d’un problema persistent o recurrent, ja sigui de caire físic o psicològic, que amb tota probabilitat ha estat motivat o exacerbat per la substància (per exemple, el consum habitual de cocaïna, independentment de saber que produeix depressions, o el consum continuat de begudes alcohòliques tot i saber que això empitjora una úlcera).

Es diagnosticarà abús d’una substància com a dependència fisiològica si hi ha proves que demostrin l’existència de tolerància o abstinència.

Es diagnosticarà abús d’una substància sense dependència fisiològica si no hi ha proves de la existència de tolerància o d’abstinència.